Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan
“per sant joan”- Joan Manuel Serrat
El dia de sant joan, quan erem petits, els nois del barri ens reunirem per anar a buscar mobles vells i fustes. Anàvem per les cases dels veïns i alguns ens venien a avisar que tenien alguns mobles(unes cadires trencades, un armari…)per recollir.
els anaven amuntegant a cal Be” perquè no ens les prenguesin o també si plovia no es mullesin, fins la nit de sant joan , que ens feiem un tip de fer viatges, entretant enceniem lluminetes i pedres fogueres, que picant entre elles feien una xispa i molta pudor de sofre.